| |
Per què les mines són unes armes tan execrables?
És una arma que no només mata, mutila i deixa els territoris inservibles una sola vegada, si no que segueix causant milers de noves víctimes innocents durant els temps de pau, sobretot entre els nens, deixant territoris, llars, camins i camps de cultiu permanentment inservibles. Una mina pot quedar activa més de 50 anys. S’estima que el 80% de les víctimes es produeixen després de les guerres. A Cambodja per exemple, hi ha hagut més morts i mutilats per les mines en temps de pau que durant 15 anys de guerra civil.
Què són les bombes de dispersió (o de raïm)?
Les bombes de dispersió (o de raïm) són bombes llançades a l’aire o des de l’aire que a l’arribar a una determinada alçada dispersa centenars de sub-bombes o bombes petites d’alt poder explosiu. (Bomba de racimo-wikipedia). La seva semblança amb les mines antipersones consisteix en que entre unes 10 i 100 sub-bombes, per cada bomba de dispersió (o de raïm) llançada, poden quedar espargides en el territori sense explotar podent llavors explotar de la mateixa manera que les mines antipersones.
Què s’ha fet per evitar aquests horrors?
Hi ha moltes organitzacions que lluiten contra aquests horrors. Gràcies a elles, més de 160 països han firmat el Tractat d’Ottawa per l’abolició total de les mines antipersones.
Aquestes organitzacions, entre elles Rotary, treballen oferint suport sanitari, pròtesis, integració social, neteja i recuperació dels territoris minats, etc.
Respecte a les bombes de dispersió (o de raïm), el maig del 2008, més d’un centenar de països van firmar un Acord (www.clustermunitionsdublin.ie) per prohibir l’ús i la fabricació d’aquestes armes , però molts menys països dels que van signar el Tractat d’Otawa.
Què és el què encara no s’ha aconseguit?
Encara queden més de 40 països que no volen signar el Tractat d’Ottawa i qüasi uns noranta que no han signat cap Acord sobre les bombes de dispersió ( o de raïm).
Entre aquests països es troben precisament els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Aparentment, es podria pensar que, si dels quasi 200 països del món, n’hi ha 160 que són signataris del Tractat d’Otawa i uns 110 signataris de l’Acord de prohibició de les bombes de dispersió (o de raïm), aquests representen l’eradicació del 80% de les mines i del 65% de les bombes de dispersió (o de raïm). En canvi, cal remarcar que els països no signataris són precisament els que poden seguir sembrant mines i sub-bombes. És a dir, que el percentatge real eradicat és moltíssim menor. És inconcebible que, en ple segle XXI, els països no firmants quedin oficialment sense cap obligació ni limitació respecte l’ús d’aquestes armes.
Quins són els motius principals perquè aquests països no signin el tractat d’Ottawa ni l’Acord de Dublín de prohibició d’aquestes bombes?
• El Tracat i l’Acord els obliga a tot o res i, com que no volen renunciar al tot, han optat per no signar.
• Hi ha interessos, en el cas de les mines antipersones, com per exemple, la impermeabilització de les pròpies fronteres d’un país respecte un altre.
• Argumenten que hi ha casos en els que les mines són absolutament indispensables per protegir els propis exèrcits dels atacs enemics.
• Els permeten disminuir la capacitat del contrari durant les guerres o conflictes, etc.
Quina és, des del nostre punt de vista, la situació actual?
És una situació d’estancament que trigarà molts anys a resoldre’s, precisament per l’obligació de signar el tot o res i pels interessos de les principals potències militars que estan permanentment implicades en conflictes bèl·lics a tot el món.
No dubtem de que hi hagi països que es puguin anar adherint al Tractat d’Ottawa i a l’Acord, però serà després de molts anys. Probablement només s’hi afegeixin els que tinguin menor necessitat d’utilitzar mines. Des de l’entrada en vigor del Tractat hi ha hagut poques adhesions noves. De mentre, s’aniran produint milers de noves víctimes innocents i quedaran nous territoris macabrament minats amb les conseqüències que això suposa.
Quina és l’essència de "La Maldat Evitable"?
Obligar a aquests països no signants del Tractat d’Ottawa i de l’Acord de Dublín a no utilitzar mines antipersones sense un mecanisme de desactivació o matèries explosives que quedin inerts al poc temps del seu ús. Hi ha tecnologies i mecanismes de desactivació molt simples i sofisticats que no són utilitzats i exactament igual respecte a les sub-bombes de les bombes de raïm.
Quina és la posició dels Estats Units d’Amèrica sobre les mines antipersones? Encara que no ens consta que els E.E.U.U. hagin firmat el Tractat d’Ottawa, sí que s’han compromès a que, a partir del 2010, no utilitzaran mines antipersones d’activitat permanent. Més informació a
http://globalsecurity.org/military/library/news/2004/02/mil-040227-usia06.htm
|
|
